PORTA'M A LA NATURA UNA VEGADA I UNA ALTRA, de la necessitat de reconnectar amb la natura

Si vius a la ciutat, la necessitat de reconnectar amb la natura es fa palesa de tant en tant, si més no per a mí. Si a tu la ciutat també t'acaba atabalant, crec que aquest petit text de prosa poètica t'agradarà.

Sisplau, porta’m a casa. Fes-m’hi tornar.

Demana’m natura una vegada i una altra.

Arrossega’m cap al sol i cap al vent i cap al so de les fulles i de l’herba, i fes-me tancar els ulls per poder sentir-ho tot, tot, sobre la meva pell, i que cali tan endins que ja no vulgui deixar-la enrere.

Fes que la natura passi de platònica a palpable. Fes-me-la respirar, fes-me tastar-ne les seves olors fins a diluir l’ansietat metropolitana, i quedem-nos aquí per sempre…

Tant de bo el món fos només això. Natura i prou.

Quan hi siguem, no em deixis agafar el telèfon, encara que te’l demani, ni tan sols per robar fotografies a tanta perfecció. De fet, deixem-lo ben enrere, a casa, i oblidem-nos del temps i del món sencer. Gravem la tendresa que ens envolta en aquesta memòria voluble i abracem-la amb ganes, perquè cada instant de dolçor indescriptible es quedi dins nostre per sempre i broti quan el necessitem.

Porta’m a la natura una vegada i una altra, arrenca’m d’aquestes quatre parets i fes-nos unir de nou en aquella consonància plena de pau i de calma.

Porta'ns a la natura per tornar a ser una. Tu cos i jo consciència, lligades pel sol i per fi.

Cos, porta’m a casa. Fes-m’hi tornar.

30 d’abril del 2024

Marina Xeix