XINO-XANO I ANAR FENT, o sobre el desig de trobar la calma.

Es possible viure més xino-xano? Podem viure més a poc a poc per trobar la calma en una societat que cada cop ens fa anar més de pressa? A mí m'agradaria poder-ho fer més sovint, i es per això que fa temps vaig escriure aquest poema.

Xino-xano perquè aquesta es una de les meves expressions preferides de la nostra llengua, perquè aquest so xeix em fascina.

XINO-XANO I ANAR FENT

Xino-xano i anar fent.

Xino-xano de veritat estaria bé.

Un dia, potser, o una estona, només.

Amb un únic segon seria suficient.

Un segon i anar fent,

un de sol, no me’n caldrien més,

els aniria sumant i em sentiria plena

en notar la calma que torna a la meva ment.

La calma retornada i anar fent,

xino-xano entre les ombres i al carrer.

Mossegar la paciència suprema

i poder tastar el present.

Només un tros de present,

un trosset ja em faria bé,

i palpar la pau serena

d’haver parat un moment.

I anar molt lentament,

i saber que res no té

aquesta pressa que ens ofega

hi hagi pluja, sol o vent.

Xino-xano i anar fent.

Xino-xano per un cop, o dos, potser.

Un dia, unes hores, una estona, només.

Amb un únic segon seria suficient.

8 d'octubre 2024

Marina Xeix